Aprovat pel comissariat del Tricentenari  i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

                                                                                                                            Escacs1714 © Josep Soler i Casanellas Termes i condicions

Comentari

He intentat lligar al màxim les peces d’escacs amb els protagonistes del conflicte. Segurament s’haurien pogut escollir altres o canviar fins i tot de peça per respectar més la historia, però he volgut reflectir també l’èpica de qualsevol fet històric amb l’elecció feta.

En quant als uniformes i trets he intentat respectar al màxim la documentació disponible tot i lo escassa i concentrada que és. També calia simplificar-los al màxim per a un millor resultat de les figures i  he mantingut les característiques que em semblaven més definidores de cada peça...

(Segueix en castellans)

PERSONATGES

CATALANS

ARXIDUC  CARLES d’ÀUSTRIA (Rei Bàndol català)

Carles III o VI d’Àustria, nascut a Viena l’any 1685 i fill segon de l’emperador austríac Leopold I i d’Elionor del Palatinat, va ser el pretendent al tron de la Monarquia hispànica durant la Guerra de Successió espanyola, en què va rebre el suport de Catalunya, Aragó, València, Mallorca, Sardenya, Sicília i Nàpols.

L’any 1711, després de la defunció del seu germà Josep I, va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, i va adoptar el nom de Carles VI, motiu pel qual va tornar a Viena.

ELISABET DE BRUNSVIC (Reina Bàndol català)

Elisabet Cristina de Brinsvic-Wolfenbüttel. Va néixer a Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic.

En 1708 es va casar amb el rei Carles III, que en aquell moment tenia la cort establerta de Barcelona.

Quan van coronar el 1711 a Carles com a emperador de l'imperi austríac, Elisabet es quedà com a lloctinent a Barcelona. Va restar fins el 1713, quan les tropes aliades van abandonar la península.

RAFAEL CASANOVA (Alfil Bàndol català)

Rafael Casanova, nascut al si d’una família benestant de Moià l’any 1660, va estudiar la carrera de Dret a l’Estudi General de Barcelona i va exercir com a advocat. L’any 1706 va ocupar el càrrec de conseller tercer de Barcelona i un any més tard, va rebre el títol de Ciutadà Honrat de Barcelona. Després d’assistir a les Juntes de Braços, va ser nomenat conseller en cap de Barcelona el 30 de novembre de 1713 i màxim responsable de la Coronela durant el setge borbònic de Barcelona de 1714.

GENERAL VILLARROEL (Cavall Bàndol català)

Antonio de Villarroel Peláez (Barcelona, 1656 - La Corunya, 22 de febrer de 1726). Era fill d'un militar benestant, procedent de Vilanova dos Infantes (Galícia), i de mare asturiana. Va ingressar a l'exèrcit, i el 1697 va defensar Barcelona contra els francesos. Nomenat comandant suprem de les forces catalanes, va organitzar la defensa de Barcelona.

TORRE DE LA MINYONA DE CARDONA (Torre Bàndol català)

A partir de la història i el patrimoni de Cardona es poden interpretar tant els orígens nacionals -en època medieval- com la conformació de la Catalunya moderna -amb la pèrdua dels seus drets. És en aquest segon vessant, emmarcat en la Guerra de Successió, on Cardona disposa d’una de les principals icones de la història de Catalunya: el castell o fortalesa de Cardona, símbol de la Guerra de Successió, essent el darrer baluard de la resistència catalana

LA CORONELA (Peó Bàndol català)

"Coronela" era el nom que rebien les milícies urbanes de les ciutats del Principat de Catalunya. Estaven formades per ciutadans militaritzats dels gremis d'oficis. La més poderosa era la "Coronela de Barcelona", organitzada en 6 Batallons, cadascun dels quals estava sota la protecció d'un Sant Patró Catòlic, i amb capacitat per mobilitzar una força paramilitar d'aproximadament 4.000 homes.

Escollit els colors per ser els més característics de La Coronela i en concret la Companyia dels taverners i hostalers per ser del 6è batalló que va fer el darrer atac amb Rafael Casanova el 11 de setembre de 1714. Ja que hi ha poca informació m’he permès el barret en vermell d’un altre companyia, però podria ser negre perfectament. Sí sou molt puristes el podeu pintar, senzill!

SEGADORS (Peó Bàndol català)

La Guerra dels Segadors és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que alienava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.

MIQUELETS (Peó Bàndol català)

Els miquelets eren tropes que es mobilitzaven ocasionalment en defensa del país. Tanmateix, tant la Corona Francesa com l’Espanyola van aixecar i financiar companyies o bandes de miquelets per sostenir campanyes. Sovint van acabar essent unitats a sou molt vinculades a un cap carismàtic. Sovint les seves accions van fregar el guerrillerisme i el bandolerisme. El seu armament, com hem assenyalat, era singular: fusell o escopeta, un parell de pistoles, sabre, etc.

Per a parar la imatge clicar sobre la imatge amb el ratolí endavant i endarrera