(Català)

En una de les meves visites al sito internet holandès, he trobat el treball d'aquest xinès originari de Lhasa, on hi anirem la setmana que ve aprofitant del ShContemporary de Shanghai amb carnets VIP or.
Entre els treballs, hi havia tres treballs que expressaven el crit dels monjos en un fons de núvols profunds. Un amb una filera de monjos pujant al cel i el darrer que és el que he finalment pres.
Comercialment tindran més importància els altres, però tenen un contingut polític menys evident.
El fet de veure els monjos assentats en l'herba amb el cap amagat i sota imponents banderes roges és un clar missatge d’opressió del poble tibetà, a més d'un reforçament de la espiritualitat de l'obre.
Aquesta opressió del poble tibetà em porta a la reflexió sobre l'opressió d'altres pobles, i en concret, del meu. De Catalunya.
Tota la meva col·lecció està girant sobre la reflexió, sobre la necessitat d’aportar per part del pintor alguna cosa, i de la meva col·leccionant per mostrar un dia a qui la miri, a qui es trobi davant de cada quadre, però sobretot que surti, després d'haver vist el tot, amb interrogants, amb reflexions noves, amb ganes de plantejar-se coses.
De fet el pintor, nascut al 64, és un desconegut i no hi ha res sobre ell, per tant des del punt de vista de la inversió no gaire bona. A més de tenir en compte que el preu és elevat, però com em va escriure el Williem, és el mínim que qualsevol xinès demana ara. Tots volen enriquir-se ràpidament, i no els hi nego el voler-ho.
Escriure al Raman, perquè em sembla una bona oportunitat per l'oest dels EEUU, que són més liberals, més Hol·lywood com Richard Gere...

Després del viatge al Tibet el setembre del 2007 li dono encara més importància. De fet sempre ha estat reconeguda la reivindicació del Tibet com a nació autònoma de la Xina, els viatges del Dalai Lama, però queda tant lluny... I de fet, parlant amb el guia un es dona compte com són tant semblants a la situació de Catalunya, tot i que al Tibet hi ha el factor religiós. Però ells també volen llibertat, no poden parlar de política, menys que els xinesos, no els hi donen permís per anar a l'exterior, cap, menys que els xinesos, a les presons només hi ha presos polítics i l'exercit envolta tota Lhasa. Si en el nostre cas les similituds de raça són iguals que els espanyols, en el seu cas són completament diferents, un reconeix un tibetà d'un xinès, els tibetans són més morenos, més indians, amb els ulls menys rascats i la cara més rodona. Nosaltres li dèiem que tot arribarà, això ho espero. En tot cas des d'ara intentaré recolzar el moviment, no sé com, però ja buscaré la manera.
En quant al quadre em sorprenien els colors. Un cop anat allà ja no, el blau és molt blau, el verd és una catifa de vellut obscur, els núvols realment són a tocar. Parlem de Lhasa a 3.600 m. El roig, realment roig. L'aprecio molt més. Vam intentar preguntar si era conegut, però res. En la única galeria d'art contemporani no sabien res. Hi havia altres quadres, i algun realment ens va agradar, ara anirem a internet a veure. Realment art contemporani és difícil, no només per la pressió xinesa, sinó a més per la religiosa, el 95% són budistes, la resta musulmans.